3.3. Aproximacions conceptuals
3.3.4. Vigilància i geopolítica
La presència de la tecnologia i les interfícies s’estén cada vegada a més àmbits vitals amb un abast d’escala planetària. Això no només implica clares conseqüències climàtiques, com hem vist, sinó que també afecta la nostra privacitat i traça noves relacions geopolítiques.
D’una banda, la concentració del negoci tecnològic tendeix clarament a unes poques mans. Els anomenats gegants tecnològics diversifiquen les seves activitats fins al punt que, per exemple, Google, Amazon, Microsoft i Meta ja disposen dels seus propis cables submarins. Això implica que aquestes grans empreses tindran encara menys restriccions a l’hora de gestionar les dades, és a dir, les nostres comunicacions estan en mans privades i, per tant, en mans dels seus interessos com a negocis.
D’altra banda, les polítiques d’aquestes empreses transnacionals xoquen amb les dels diferents països i alhora redibuixen les tradicionals fronteres geogràfiques.
Un tercer aspecte dins d’aquest bloc de continguts és el capitalisme de vigilància, un terme que fa referència a com cedim les dades contínuament a les empreses privades, que les fan servir per fer negoci. Cada vegada que fem M’agrada a una xarxa social o que cerquem certs serveis o productes a Google, els nostres gustos i interessos són utilitzats per construir models computacionals que ajudin a predir comportaments, per exemple, amb publicitat personalitzada. Per a més informació, podeu consultar la fitxa capitalisme de la vigilància al Design Toolkit.
Un col·lectiu que des del 2007 fins al 2013, aproximadament, va abordar aquestes qüestions és el Free and Art Technology Lab (més coneguts com a F.A.T. Lab). De perfils diversos –artistes, enginyers o advocats– van realitzar projectes col·laboratius que confrontaven la progressiva privatització d’internet i l’homogeneïtzació dels discursos al voltant del món digital. Sempre amb sentit de l’humor, esperit hacker i llicències obertes perquè tothom pogués copiar o replicar els seus projectes.
Per exemple, dins de F.A.T. Lab, Jamie Dubs va crear Google Alarm Firefox Add-on, l’any 2009, una extensió que avisa l’usuari quan la seva informació personal comença a enviar a servidors de Google. D’aquesta manera, posava en evidència que no només enviem dades a Google quan fem servir el cercador, sinó que la seva presència s’estén a molts més serveis i webs.
Una mica més recent, del 2022, és Ad Nauseam, una extensió de Firefox que fa clics automàticament als diferents anuncis per proveir de moltes i diverses dades, tantes que finalment ofusca i fa absurda la tasca de seguiment de l’usuari en els seus gustos i interessos.
En un sentit semblant se situa el projecte Interfight de Cesar Escudero Andaluz, del 2015. Es tracta d’una instal·lació lúdica i crítica que convida els usuaris a interactuar amb una sèrie de robots físics que alhora estan interactuant lliurement amb pantalles tàctils. Els robots accedeixen i naveguen per webs, xarxes socials o aplicacions, fent clic, desplaçant-se amunt i avall, obrint o tancant enllaços, etc.
Si bé la majoria de propostes crítiques estan relacionades amb les interfícies gràfiques, també hi ha projectes crítics amb la interfície que es basen en un estil d’interacció per veu. Dos projectes que val la pena mencionar són HackKIT, de Rubez Chong i Project Alias, de Bjørn Karmann. Les dues propostes aborden la capacitat dels assistents de veu d’escoltar-nos, encara que sigui passivament, lesvint-i-quatre hores del dia i els perills que això pot comportar per a la privacitat. Concretament, creen una sèrie d’objectes que podem posar al damunt dels altaveus intel·ligents i que contenen alhora un circuit de so que fa interferències i dificulta l’escolta per part d’aquests dispositius. En el cas de Bjørn Karmann, el seu projecte ofereix la possibilitat de fer servir una aplicació per entrenar Alias, l’objecte que tapa l’altaveu, i així deixar a les seves mans el control.