1.2. Interfícies gràfiques d’usuari
Les interfícies gràfiques d’usuari (GUI) ofereixen a l’usuari una manera visual d’interaccionar amb sistemes electrònics mitjançant icones, indicadors i altres elements gràfics. A diferència de les interfícies de comandaments, que requereixen escriure ordres amb un teclat i un coneixement més especialitzat, les GUI ofereixen una facilitat d’aprenentatge major i s’han acabat imposant com les més habituals.
Normalment, l’usuari interacciona mitjançant la manipulació directa d’elements visuals i emprant diferents dispositius d’entrada i sortida, com el ratolí, el teclat, llapis o pantalles tàctils, entre d’altres. La manipulació directa (manipulating) és un dels models conceptuals d’interacció, que trobeu explicats més àmpliament al Design Toolkit de la UOC.
Als ordinadors personals, els elements principals que formen part d’una interfície gràfica d’usuari són, entre d’altres, les finestres, els menús, els quadres de control, els quadres de missatges o les interfícies de ratolí i teclat (sovint se’ls anomena WIMP, per les inicials de Windows, Icons, Menus and Pointing device). Un dels principals reptes a l’hora de dissenyar és fer més senzilla la complexitat que amaga la interfície. Cal tenir en compte alguns principis de disseny, que ampliarem més endavant: metàfora, model mental, aspecte i interacció.
A continuació, farem un breu recorregut històric per les interfícies gràfiques d’usuari. Recórrer la història de les interfícies implica revisar la història de la computació, les tecnologies digitals i també qüestions com el naixement i desenvolupament d’internet. Aquests elements ens permetran situar contextualment els diferents elements clau.
Figura 2. Interfícies gràfiques d’usuari
Font: elaboració pròpia.
En general, podem dir que l’ésser humà sempre s’ha servit de la tecnologia per intentar fer més fàcils les seves activitats quotidianes, relacionar-se amb l’entorn o expressar-se de manera creativa. Moltes vegades, però, concebem i relatem aquestes relacions entre ésser humà i tecnologia com si fos una única història universal basada en el progrés.
De fet, autors com Yuk Hui apunten que la nostra visió ha esdevingut monotecnològica, però que la tecnologia, en realitat,
«és possibilitada i constrenyida per cosmologies particulars que van més enllà de la funcionalitat o la utilitat. En conseqüència, no hi ha una única tecnologia, sinó múltiples cosmotècniques».
La idea de les cosmotècniques ens convida, al cap i a la fi, a repensar els relats que contribuïm a crear. El recorregut històric que presentem, doncs, no deixa de ser una selecció subjectiva i conté inevitablement els seus propis biaixos.