5. Agència

5.2. Marc de treball d’agència i interacció

A continuació, posarem l’agència en relació amb alguns elements del disseny de la interacció, perquè, en conjunt, formin un marc de treball que ens permeti comprendre millor els conceptes que en formen part. En concret, proposem vincular l’agència a quatre elements: els models mentals, les affordances, la reciprocitat i la responsivitat.

Aquestes quatre nocions estan vinculades de diferents maneres a les persones que interaccionen i als sistemes amb què interaccionen. D’una banda, els models mentals i les affordances tenen més a veure amb els processos cognitius de les persones usuàries perquè donen claus per comprendre la situació interactiva i les seves relacions amb el món exterior. En canvi, la reciprocitat i la responsivitat estan molt més relacionades amb els sistemes, el procés de comunicació i a com transmeten la informació.

Podem dir que els models mentals estructuren i donen suport a com actuen les persones. Són les representacions que ens serveixen com a referència i ens faciliten la comprensió de l’entorn. Les metàfores són instruments que ens permeten expressar aquests models mentals. Funcionen per analogia: consisteixen a expressar una cosa fent ús d’una altra a què s’assemblen.

Trobem diferents tipus de metàfores que ens permeten comprendre la realitat: metàfores estructurals (vinculen diferents conceptes, per exemple, la careta somrient que indica el fet d’estar content o els llenguatges de programació per blocs, com si fossin trencaclosques); orientacionals (comparen experiències espacials, per exemple, el polze cap avall per indicar desaprovació o la fletxa cap a la dreta per indicar ‘següent’), i ontològiques (una abstracció és presentada de manera concreta. Això passa amb les personificacions o la idea de l’arxiu com a objecte, que té pes i es pot moure per les carpetes o a la paperera).

En segon lloc, les affordances són les funcionalitats que percebem en un dispositiu o objecte interactiu i, per tant, són un element clau que ens permet, intuïtivament, entendre com s’han de fer servir. Les affordances ens fan possible operar amb l’entorn i tenir-hi experiències significatives. Per tant, els atributs associats amb la noció d’affordance són perceptual, operacional i significatiu.

D’altra banda, com hem anat veient, el procés d’interacció es basa en la reciprocitat, és a dir, en l’intercanvi d’informació que genera un flux bidireccional de significat. Perquè això passi, cal indicar la informació adequadament, dirigir la intenció de l’acció i fer servir codis o missatges que es puguin entendre de manera compartida.

Finalment, la responsivitat és un terme que se sol emprar per fer referència a l’adaptació d’una interfície a diferents mides i proporcions de pantalla. Tanmateix, aquí ens interessa una noció diferent de la responsivitat, en concret, l’habilitat de fer unes certes tasques en un temps específic. Estem parlant, doncs, de la capacitat de resposta, que es basa en la reacció i, per tant, ha d’estar sincronitzada amb l’activitat. Per treballar la capacitat de resposta, també cal que fem servir els mitjans i recursos pertinents i rellevants en el flux del procés d’interacció. El temps de resposta té molt a veure amb la retroacció, ja que són les respostes que es manifesten com a efecte de les accions en la interacció.

A continuació, incloem un diagrama amb els diferents conceptes, atributs i relacions per clarificar el marc de treball que proposem: