3.3. Aproximacions conceptuals
3.3.2. Infraestructures
Si a l’apartat 1 parlàvem de models mentals i de la metàfora del núvol, podem dir que en el marc de les infraestructures, trobem els projectes que de manera crítica aborden l’espai que ocupen les dades i les arquitectures físiques per les quals transiten les comunicacions. És a dir, assenyalen allò que sosté físicament el món digital. Sabem que les nostres dades no viatgen per l’aire, sinó que una gran xarxa de cables submarins i terrestres permet comunicar-nos de forma immediata amb algú a l’altra banda del planeta. Igualment, quan pugem imatges o documents al núvol, en realitat van a recintes amb múltiples servidors, a centres de dades que emmagatzemen les nostres dades i comunicacions.
Un dels projectes al voltant d’aquestes infraestructures és User generated server destruction, d’Stefan Tiefengraber. Aquest treball consisteix en un espai web anomenat www.usgd.net. Des d’aquest web, el visitant pot accionar sis martells que colpegen un servidor instal·lat a l’espai expositiu i que allotja aquesta mateixa pàgina web que està veient i fent servir per destruir-la. El projecte s’acaba –de fet, ja s’ha acabat– quan els usuaris aconsegueixen destruir el servidor que conté el web. Aquest projecte fa tangible la dimensió física on s’acumulen les nostres dades i arxius emprant creativament la telepresència, és a dir, permet que algú actuï en un lloc remot com si hi fos present.
Aquí podeu trobar més informació del projecte: http://www.stefantiefengraber.com/ugsd.php
Superglue és un projecte iniciat per l’artista Danja Vasiliev que consisteix en un petit programa que ens permet editar la nostra pròpia pàgina web i guardar-la dins d’un router, que es converteix alhora en servidor. Després d’unes configuracions al router i sempre que tinguem el dispositiu amb corrent elèctrica, el nostra web estarà en línia. El principal inconvenient és que els routers compatibles ja no es poden comprar a molts llocs i el projecte no ha estat actualitzat des del 2018. Tanmateix, el que planteja continua tenint vigència: la possibilitat de reapropiar-nos de les eines, obrir la porta a alternatives a les grans plataformes i fomentar l’esperit do it yourself (‘fes-ho tu mateix’) a l’hora de crear i accedir a la tecnologia.
En sintonia amb aquests plantejaments, volem parlar de Mobile server (2020 – 2021). Es tracta d’un projecte d’Azahara Cerezo que consisteix en una mudança digital: traslladar els arxius de la pàgina web de l’artista a un petit servidor portàtil amb accés a internet mitjançant wifi i targeta SIM i amb connexió a una bateria i una placa solar que contribueixen a la seva autonomia. Amb un petit mirall i una càmera, el servidor es fa selfies i els mostra a la pàgina principal del web, de manera que qui hi entra (www.azaharacerezo.com) veu part dels elements que la sostenen físicament, és a dir, que sostenen físicament el seu treball. Amb aquest servidor portàtil però tangible, la peça planteja alterar les dinàmiques habituals d’accés i emmagatzematge de dades en una infraestructura deslocalitzada, global i progressivament privatitzada, com és internet.
Aquest projecte connecta amb una iniciativa més recent, ATNOFS (A Traversal Network of Feminist Servers), un projecte de col·laboració entre diferents entitats i iniciatives europees que vol repensar la tecnologia des d’una aproximació interseccional, feminista i ecològica. Les comunitats que en formen part viatgen per compartir i ampliar coneixements en trobades presencials que es documenten fent servir un petit servidor. Aquest servidor, anomenat Rosa (per Rosa Parks), esdevé una eina de treball, alhora que serveix per poder fer més visible i propera la tasca de programació i els vincles amb la tecnologia.