1. Interfícies

1.3. Recorregut històric

Tot i que actualment donem per suposades les interfícies gràfiques d’usuari, el cert és que el seu desenvolupament s’ha anat forjant al llarg de més de cinc dècades. La idea d’un sistema de finestres amb visualització gràfica a temps real estava present a Sketchpad, un programa creat al MIT (Massachusetts Institute of Technology) el 1963 per Ivan Sutherland, amb què s’interaccionava amb un llapis que es podia fer servir per dibuixar i visualitzar els traços a la pantalla.

És important assenyalar que durant els mateixos anys i també al MIT, es va començar a treballar amb ARPA, una agència del Departament de Defensa dels Estats Units, per desenvolupar una xarxa global d’ordinadors que permetés la comunicació general entre usuaris. Aquesta xarxa es va crear l’any 1969 i s’anomenava ARPANET, que després donaria lloc al que coneixem com a internet.

En paral·lel, i tornant a les interfícies gràfiques d’usuari, a finals dels seixanta també es presenta l’oN-Line System (NLS), un sistema complet desenvolupat a l’Stanford Research Institute, que tenia, entre d’altres, un cursor que funcionava amb un ratolí i una interfície amb diverses finestres per treballar amb hipertext. Douglas Engelbart va ser l’encarregat de dur a terme aquesta demostració, coneguda com «The mother of all demos», que podem veure resumida en aquest vídeo (també està disponible el vídeo complet):

A partir d’aquest moment, es desperta un gran interès per les interfícies gràfiques, per exemple, a Xerox PARC, un centre de recerca situat a Palo Alto, Califòrnia. Allà, a principis dels setanta, la matemàtica Adele Goldberg va ser una de les persones que va contribuir a desenvolupar el llenguatge de programació SmallTalk, emprat en la creació de les interfícies gràfiques modernes.

Poc més tard, el 1975, s’aconsegueix fer una demostració amb una interfície gràfica d’usuari amb icones i menús emergents i quatre anys després es comercialitza havent-la implementat a l’estació de treball PERQ. A partir dels vuitanta ja sorgeixen sistemes de Windows, Mac i Commodore, es van incorporant colors i funcions, com moure i arrossegar elements o el solapament de les finestres.

 

És a la dècada dels setanta que els ordinadors fan un primer salt: passen dels laboratoris de recerca especialitzada a la indústria i les oficines de les empreses. Malgrat els diferents avenços gràfics, les interfícies de treball en el context empresarial eren principalment textuals i d’execució de comandes, i els professionals havien de fer entrenament i formació qualificada per poder-hi treballar.

Els anys vuitanta són importants, entre altres qüestions, perquè la indústria informàtica deixa d’orientar-se específicament cap a persones amb coneixements tècnics o especialitzats, i té la voluntat de convertir-se en un aparell quotidià. Així, els ordinadors es van fent cada cop més potents, més petits, fan un segon salt, de les oficines de les empreses a les cases de la gent. L’ordinador comença a esdevenir un element més de la llar amb què es fan tasques domèstiques, s’estudia o es juga a videojocs. Això, que sembla una anècdota, és molt important, perquè com més es popularitzen els ordinadors i dispositius, més possibilitats tenim a l’hora de relacionar-nos amb les interfícies gràfiques (més s’enriqueixen visualment, més interaccions permeten…) però més hermètics i complexos són per dins els aparells, és a dir, més reduït és el marge d’intervenció que tenim com a usuaris.

Per la seva banda, després de la creació del protocol TCP/IP, que és l’estàndard de comunicació en què es basa encara internet, el nombre d’ordinadors connectats a la xarxa ARPANET augmenta i el 1985 internet ja era una tecnologia establerta, tot i que poc popular. Les funcions militars vinculades al Departament de Defensa dels Estats Units es van anar deslligant de la xarxa i el 1991 ja es fa servir la World Wide Web, un sistema pel qual es poden transmetre diferents tipus de dades a través del protocol HTTP (protocol de transferència d’hipertextos), que són els enllaços de les pàgines web.

La implementació i popularització d’internet, igual que el desenvolupament de les interfícies gràfiques, és un factor decisiu a l’hora de pensar com ens comuniquem i a través de quines plataformes. La seva influència s’estén a moltes dimensions de les nostres vides i també ha obert moltes possibilitats en la pràctica artística, algunes les veurem al llarg de l’assignatura.

Finalment, tot i que aquí només hem mencionat Adele Goldberg, cal recordar la importància que han tingut altres dones en l’àmbit de la computació i la tecnologia. Per exemple, si ens remuntem als inicis de la investigació i desenvolupament d’ordinadors, les persones més valorades eren les que es dedicaven al desenvolupament del maquinari i no del programari. És per això que les programadores de l’ENIAC, una de les primeres computadores destinades, en aquest cas, al càlcul de posicions de tir per a l’exèrcit dels Estats Units, van passar desapercebudes. Les sis dones que feien els càlculs eren Betty Snyder Holberton, Jean Jennings Bartik, Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, Marlyn Wescoff Meltzer, Ruth Lichterman Teitelbaum i Frances Bilas Spence. Tot i aparèixer a totes les fotografies, no formaven part del relat del desenvolupament d’aquesta màquina.